Javier Marías

Que no me entero és l'article d'aquest escritor, traductor i col·laborador d' El País en el qual critica i castiga, sense assenyalar concretament a ningú, la mala redacció i els errors en l'ús de la llengua, especialment amb els falsos amics que trobem sovint en notícies des de l'estranger a El País i altres periòdics importants.

Javier Marías és un mestre en vida de la llengua. La seva obra bibliografica consta d'once novel·les, quatre relats, quatre assajos i un llarg etcétera d'articles i escrits al diari El País, a on col·labora des de 1978.

La seva carrera de Lletres, Filosofia i Filologia anglessa, el gran nombre de premis que ha rebut i el seu ampli treball com a traductor de llibres de llengua extrangera, l'aval·len generosament per poder permetres aquesta crida d'atenció que busca, tal i com reivindica al títol i al final de l'article, un medi de comunicació com és la premsa on un pugui llegir i entendre la notícia amb garanties.

Varietat dels discursos

Les diferències i semblances entre els discursos de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt '09 i de Íngrid Betancourt als Premis Príncep d'Asturias '09 són destacables.

La diferència prinipal és que en el primer, Quim Monzó tracta d'enfocar el discurs de forma senzilla en un conte narrat en tercera persona, mentres que Íngrid Betancourt empra una forta dosis d'emotivitat des de la seva horrorosa i traumàtica experiència.

Una altre punt que diferencia ambós discursos és que Betancourt rep el premi, en certa manera, pel seu propi compte, mentres que Quim Monzó és un represant de la convidada d'honor cultura catalana.

En la meva opinió, una altra diferència és que Íngrit té potser més experiència en discursos degut a la seva carrera política i activista.

Un tret en comú que salta a la vista és el públic: d'alt nivell social i persones instruïdes.

Rodamots molt econòmic

Tinc dos amics amb un bon nivell econòmic però amb un estil de vida totalment antagònics. El primer és un bon estalviador, diguemne que gratar-se la butxaca no li fa cap gràcia. No obstant, a l'hora de pagar li agrada fer-ho bitllo-bitllo. El segon no té cap cura a l'hora d'afluixar-se els cordons i té massa despesses, tantes que té problemes per arribar a final de mes i mai no sap d'on sortiren les misses. Tot i així tots dos tenen un tret comú: l'amor pels diners. I esque com diu el refrany, pagant sant Pere canta!

Pau Vidal

Pau Vidal (Barcelona, 1967) és autor dels Mots enreixats en català del diari El País i traductor de les novel·les italianes Camilleri, Tabucchi i Erri de Luca. Com a escriptor ha publicat una sàtira humorística contra la paternitat (El parevostre), un recull de narracions sobre la transformació urbanística de Ciutat Vella (Home les, premi Documenta 2002) i un plany per la desaparició de la parla col•loquial (En perill d’extinció. 100 paraules per salvar). A Barcelona Televisió ha presentat, conjuntament amb Elisenda Roca, el concurs Joc de paraules, tot i que en l’actualitat trenca amb el món televisió al que culpavilitza, en certa manera, de l’empobriment de la llengua catalana parlada. Als estius condueix la secció de llengua d’El matí de Catalunya Ràdio. Aigua bruta és la seva primera novel•la, es tracta també de la primera novel•la d’intriga etimològica en català. Autor premiat al 2006 per la Literatura Científica. Pau Vidal és conegut a la red per la seva web www.RodaMots.com amb la qual tracta de fer arribar paraules i expressions en català en desús als seus subscriptors cada dia. Directament vincul•lat amb aquest projecte trobem el llibre titulat també Rodamots que recull l’esperit divulgatiu de la mateixa pàgina web.

Premi Príncep d'Asturias 2008 Íngrid Betancourt

Descripció del video: Ingrid Betancourt, al poc temps d'ésser alliberada rere un llarg segrest a mans de les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) va guanyat el Premi Príncep d'Asturias de la Concòrdia. Personifica a tots aquells que en el món estàn privats de la llibertat per la defensa dels drerts humans. El jurat subratlla en el seu acta que, "al destacar la fortalesa, dignitat i valentia amb les que Ingrid Betancourt es va enfrontar a sis anys d'injust captiveri, vol solidaritzar-se amb totes aquelles persones que padeixen les mateixes dramàtiques i inadmisibles condicions que ella ha sofert, així com amb aquells govers que (com el de la República de Colombia) treballen per la consolidació del sistema democràtic i les llibertat cíviques.



Íngrid Betancourt (Bogotà, 25 de desembre de 1956) és una política colombiana, ex-senadora i activista anti-corrupció. Betancourt va esdevenir mundialment famosa arran del seu llarg segrest per part de la guerrilla de les FARC que la varen tenir retinguda entre el 23 de febrer de 2002 i el 2 de juliol de 2008, quan va ser alliberada per l'exèrcit colombià amb 14 hostatges més. El seu segrest començà arran de la campanya per les eleccions presidencials de 2002 en les que ella es presentava com a candidata pel partit verd. A pesar de les recomanacions del govern, Íngrid volgué fer un acte de campanya en una zona amb una gran activitat guerrillera. El seu segrest de 2321 dies fou àmpliament difós en gran quantitat de mitjans arreu del món, en part degut a la seva nacionalitat francesa.

El setembre de 2008 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia en reconeixement de la seva fortalesa, dignitat i valentia pel seus anys de captiveri.