Xerrada amb... Pau Vidal

El mestre de lletres Pau Vidal ens va fer una visita molt enriquidora. La va plantejar de forma que tots puguessím intervenir i dir la nostra en un petit debat sobre la seva preocupació principal: el no futur de la llengua catalana.

N'hi han diversos factors d'aquest canvi idiomàtic, però el que ens afecta a nosaltres, els parlants de la llengua, és la manca de voluntat de fer servir tot el vocabulari que tenim. Coneixem les paraules, però ja sigui per facilitat fonètica, perque hi ha paraules més curtes que volen dir el mateix o per un simple motiu de moda, no les fem servir com cal. Ens limitem a emprar paraules sovint provinents de llengües extrangeres, sovint calcades del castellà, deixan en un racó la nostra entitat propia què és la llengua catalana.
El futur, o no futur, del català no està en joc per culpa de la televisió o de la influèncie d'altres llengües, que sí ajuden al desgast de la llengua, sinó que está en les nostres mans.

Rodamots d'insults

Al llarg de la vida he anat adquirint un bon grapat de mots. Quan de petit anava a la ciutat a cal tiet, ma cosina em deia sempre Toni Cap-terròs per emprenyarme -bé, suposo que la culpa és del meu nom, Toni Caparròs-. El que no sabia ella es que de gran seria tota una mestretites. Noms que m'he guanyat a pols, com quan em diuen estaquirot per la meva manca d'enze.

El que no he entés mai, però, és garrepa. M'ho han dit quan he sortit de vacances a Sevilla, a Madrid... Diuen que així son els de la nostra terra, encara que mai han sapigut explicar-me per què...

Rodamots molt econòmic

Tinc dos amics amb un bon nivell econòmic però amb un estil de vida totalment antagònics. El primer és un bon estalviador, diguemne que gratar-se la butxaca no li fa cap gràcia. No obstant, a l'hora de pagar li agrada fer-ho bitllo-bitllo. El segon no té cap cura a l'hora d'afluixar-se els cordons i té massa despesses, tantes que té problemes per arribar a final de mes i mai no sap d'on sortiren les misses. Tot i així tots dos tenen un tret comú: l'amor pels diners. I esque com diu el refrany, pagant sant Pere canta!

Pau Vidal

Pau Vidal (Barcelona, 1967) és autor dels Mots enreixats en català del diari El País i traductor de les novel·les italianes Camilleri, Tabucchi i Erri de Luca. Com a escriptor ha publicat una sàtira humorística contra la paternitat (El parevostre), un recull de narracions sobre la transformació urbanística de Ciutat Vella (Home les, premi Documenta 2002) i un plany per la desaparició de la parla col•loquial (En perill d’extinció. 100 paraules per salvar). A Barcelona Televisió ha presentat, conjuntament amb Elisenda Roca, el concurs Joc de paraules, tot i que en l’actualitat trenca amb el món televisió al que culpavilitza, en certa manera, de l’empobriment de la llengua catalana parlada. Als estius condueix la secció de llengua d’El matí de Catalunya Ràdio. Aigua bruta és la seva primera novel•la, es tracta també de la primera novel•la d’intriga etimològica en català. Autor premiat al 2006 per la Literatura Científica. Pau Vidal és conegut a la red per la seva web www.RodaMots.com amb la qual tracta de fer arribar paraules i expressions en català en desús als seus subscriptors cada dia. Directament vincul•lat amb aquest projecte trobem el llibre titulat també Rodamots que recull l’esperit divulgatiu de la mateixa pàgina web.