Varietat dels discursos

Les diferències i semblances entre els discursos de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt '09 i de Íngrid Betancourt als Premis Príncep d'Asturias '09 són destacables.

La diferència prinipal és que en el primer, Quim Monzó tracta d'enfocar el discurs de forma senzilla en un conte narrat en tercera persona, mentres que Íngrid Betancourt empra una forta dosis d'emotivitat des de la seva horrorosa i traumàtica experiència.

Una altre punt que diferencia ambós discursos és que Betancourt rep el premi, en certa manera, pel seu propi compte, mentres que Quim Monzó és un represant de la convidada d'honor cultura catalana.

En la meva opinió, una altra diferència és que Íngrit té potser més experiència en discursos degut a la seva carrera política i activista.

Un tret en comú que salta a la vista és el públic: d'alt nivell social i persones instruïdes.

Quim Monzó a la Fira de Frankfurt '07

Descripció del video: Discurs íntegre de l'escriptor Quim Monzó a la cerimònia inaugural de la Fira de Frankfurt 2007, que té la cultura catalana com a convidada d'honor. El video té una durada d'uns 13 minuts.



Quim Monzó planteja el seu discurs amb una mena de conte en el que parla d'un escriptor que es convidat a inaugurar la Fira de Frankfurt quan la cultura catalana és convidada d'honor amb un discurs.

Aquest personatge protagonista és ell mateix i l'acció gira en torn de què pensa quan es convidat i per que decideix acceptar la invitació, així com que li sugereix que hagi sigut la cultura catalana l'escollida per un órgan tan important per la literatura i amb tant de prestigi com és la Fira de Frankfurt.

L'escriptor té dubtes. Dubta del que dirà de la gent si accepta la invitació o si no ho fa. Dubta del per que és la llengua catalana, una llengua sense estat oficial representatiu, l'escollida com convidada d'honor.

Quim Monzó fa énfasi en l'originalitat del seu discurs per contra al que seria d'un polític.

Com és d'esperar, esmenta, de pasada, el nom d'alguns dels autors catalans mes vinculants i la història de catalunya.


Com a opinió personal, és fa notar la seva manca d'experiència en discursos d' events de tant prestigi amb un públic complicat degut als embarbussaments que pateix a l'hora de recitar-lo.

Tot i així, assoleix el seu objectiu de dur a terme un discurs senzill i original.