Premi Príncep d'Asturias 2008 Íngrid Betancourt

Descripció del video: Ingrid Betancourt, al poc temps d'ésser alliberada rere un llarg segrest a mans de les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) va guanyat el Premi Príncep d'Asturias de la Concòrdia. Personifica a tots aquells que en el món estàn privats de la llibertat per la defensa dels drerts humans. El jurat subratlla en el seu acta que, "al destacar la fortalesa, dignitat i valentia amb les que Ingrid Betancourt es va enfrontar a sis anys d'injust captiveri, vol solidaritzar-se amb totes aquelles persones que padeixen les mateixes dramàtiques i inadmisibles condicions que ella ha sofert, així com amb aquells govers que (com el de la República de Colombia) treballen per la consolidació del sistema democràtic i les llibertat cíviques.



Íngrid Betancourt (Bogotà, 25 de desembre de 1956) és una política colombiana, ex-senadora i activista anti-corrupció. Betancourt va esdevenir mundialment famosa arran del seu llarg segrest per part de la guerrilla de les FARC que la varen tenir retinguda entre el 23 de febrer de 2002 i el 2 de juliol de 2008, quan va ser alliberada per l'exèrcit colombià amb 14 hostatges més. El seu segrest començà arran de la campanya per les eleccions presidencials de 2002 en les que ella es presentava com a candidata pel partit verd. A pesar de les recomanacions del govern, Íngrid volgué fer un acte de campanya en una zona amb una gran activitat guerrillera. El seu segrest de 2321 dies fou àmpliament difós en gran quantitat de mitjans arreu del món, en part degut a la seva nacionalitat francesa.

El setembre de 2008 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia en reconeixement de la seva fortalesa, dignitat i valentia pel seus anys de captiveri.

Quim Monzó a la Fira de Frankfurt '07

Descripció del video: Discurs íntegre de l'escriptor Quim Monzó a la cerimònia inaugural de la Fira de Frankfurt 2007, que té la cultura catalana com a convidada d'honor. El video té una durada d'uns 13 minuts.



Quim Monzó planteja el seu discurs amb una mena de conte en el que parla d'un escriptor que es convidat a inaugurar la Fira de Frankfurt quan la cultura catalana és convidada d'honor amb un discurs.

Aquest personatge protagonista és ell mateix i l'acció gira en torn de què pensa quan es convidat i per que decideix acceptar la invitació, així com que li sugereix que hagi sigut la cultura catalana l'escollida per un órgan tan important per la literatura i amb tant de prestigi com és la Fira de Frankfurt.

L'escriptor té dubtes. Dubta del que dirà de la gent si accepta la invitació o si no ho fa. Dubta del per que és la llengua catalana, una llengua sense estat oficial representatiu, l'escollida com convidada d'honor.

Quim Monzó fa énfasi en l'originalitat del seu discurs per contra al que seria d'un polític.

Com és d'esperar, esmenta, de pasada, el nom d'alguns dels autors catalans mes vinculants i la història de catalunya.


Com a opinió personal, és fa notar la seva manca d'experiència en discursos d' events de tant prestigi amb un públic complicat degut als embarbussaments que pateix a l'hora de recitar-lo.

Tot i així, assoleix el seu objectiu de dur a terme un discurs senzill i original.

Embarbussament

Embarbussament (m)

Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.

Etimologia: de embarbussar-se, de balbucejar, forma desenvolupada de l'antic balbuçar, del llatí balbutire, mateix significat.

Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, empatolls, embarassallengües, entrebancs, entrebancallengües, travallengües, queques (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen

Auca

Auca (f)

Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc.



Etimologia: del llatí vulgar auca, 'oca', nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del joc de l'oca.



Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d'una llegenda en forma de rodolí apariat. La forma tradicional, que va assolir la seva màxima popularitat en el segle XIX, era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit estampes. Les auques expliquen habitualment una biografia, un relat històric, un relat moralitzant... A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full. Diuen que el seu origen potser es troba en un joc d'atzar del segle XVII, en què hi figurava una oca (dita auca en algunes comarques catalanes), i que tal volta tenia un origen endevinatori o d'atzar.





Auca de Terrassa